El til·ler

Farà prop de 100 anys que els vells til·lers arrenglerats protegeixen con sentinelles els antics edificis de fabricants de la Colònia. Ja no queda ningú que recordi el passeig sense aquests arbres, tot i així l’ai al cor és permanent, pensant en que no puguin córrer la mateixa sort que les centenàries carolines, portades expressament d’Amèrica per guarnir el llarg del camí d’accés a la Fàbrica, assassinats miserablement amb nocturnitat i traïdoria després de més d’un segle arrelats a l’indret.

Quantes històries ens podrien explicar aquests til·lers, històries d’amor i desamor, penúries, moments de joia, ens podrien parlar de tantes i tantes coses... Em quedaré amb aquella que m’explicava un fabricant, tot recordant com les famílies veïnes recol·lectaven les flors de til·la en el temps de postguerra i la venien al mercat per ajut a les seves migrades economies. Avui, al començar els estius, veiem com la gran floració d’aquests majestuosos arbres acaba assecant-se a la tardor, a la vegada que cau amb les fulles mortes enmig de la indiferència de locals i visitants... Mentrestant a les cases de la Colònia, comprem la til·la de marca empaquetada i envasada amb els tradicionals sobrets als supermercats propers. 

Dades tècniques:

Càmera Olympus E-1
Objectiu Olympus Zuiko Digital 40 - 150 (80-300 mm), 1:3,5 - 4,5
Diafragma f:22
Velocitat 1/125
ISO 800
Focal 81mm. (factor x 2)

Filtre Cokin color tabac, degradat, per enfosquir les altes llums del cel.

Clicar en más información para ver la traducción al castellano:

El tilo

Hará cerca de 100 años que los viejos tilos alineados protegen como centinelas los antiguos edificios de fabricantes de la Colonia. Ya no queda nadie que recuerde el paseo sin estos árboles, aún así el miedo es permanente pensando de que no puedan correr la misma suerte que las centenarias carolinas, traídas expresamente de América para adornar el largo del camino de acceso en la Fábrica, asesinados miserablemente con nocturnidad y alevosía tras más de un siglo arraigados al lugar.

Cuántas historias nos podrían explicar estos tilos, historias de amor y desamor, penurias, momentos de alegría, nos podrían hablar de tantas y tantas cosas... Me quedaré con la que me contaba un fabricante, recordando como las familias vecinas recolectaban las flores de tila en el tiempo de posguerra y la vendían en el mercado para ayuda a sus escasas economías. Hoy, al comenzar los veranos, vemos como la gran floración de estos majestuosos árboles acaba secándose en otoño, a la vez que cae con las hojas muertas en medio de la indiferencia de locales y visitantes... Mientras, en las casas de la Colonia, compramos la tila de marca empaquetada y envasada con los tradicionales sobrecitos en los supermercados cercanos.