Sepulcres eterns

I aleshores l'home va entendre que més enllà de la mort hi havia vida i que l'accés a aquesta via havia de partir d'un santuari mortuori on dipositar els cadàvers amb el seu aixovar, vestits, joies, armes i altres pertinences que configuraven l'embolcall social del mort i que complementaven amb aliments dipositats en recipients ceràmics.

Això transcorria a finals del Neolític, en una etapa de la prehistòria que s'ha anomenat megalitisme i que va tenir una durada que abraça des dels 6.000 als 4.000 anys d'antiguitat aproximadament. Aquests monuments mortuoris que avui anomenem dòlmens tenen diverses variants en funció de la localització i el moment en que foren construïts amb sòlides estructures per tal de que perduressin eternament.

En ocasions troben gravats a les pedres que el composen i d'altres tenen característiques especials, com aquest de la fotografia que en la matinada de l'equinocci d'hivern, el 22 de desembre, fins segons després de la sortida del sol, la paret del fons i les laterals s'il·luminen amb els raigs solars.

Dades tècniques:
Càmera Olympus E-1
Objectiu Olympus Zuiko 14 - 54 (28-108 mm), 1:2,8 - 3,5
Diafragma f:8
Velocitat 1/125
ISO 100
Focal 14mm. (factor x 2)

Clicar en más información para ver la traducción al castellano:

Y entonces el hombre entendió que más allá de la muerte había vida y que el acceso a esta vía debía partir de un santuario mortuorio donde depositar los cadáveres con su ajuar, vestidos, joyas, armas y otras pertenencias que configuraban la envoltura social del fallecido y que complementaban con alimentos depositados en recipientes cerámicos.

Esto transcurría a finales del Neolítico, en una etapa de la prehistoria que se ha llamado megalitismo y que tuvo una duración que abarca desde los 6.000 a los 4.000 años de antigüedad aproximadamente. Estos monumentos mortuorios que hoy llamamos dólmenes tienen diversas variantes en función de la localización y el momento en que fueron construidos con sólidas estructuras para que perduraran eternamente.

En ocasiones se encuentran grabados en las piedras que lo componen y otros tienen características especiales, como este de la fotografía que en la madrugada del equinoccio de invierno, el 22 de diciembre, hasta segundos después de la salida del sol,